Soledat i vellesa

La soledat no desitjada és un fenomen subjectiu que es basa en la percepció que té una persona sobre la falta de relacions, i/o en la qualitat no satisfactòria de les existents. En aquest sentit, la vellesa no només s’ha transformat  en una etapa més llarga, sinó també en una més solitària. Les persones grans que pateixen hores, dies o setmanes la soledat no desitjada, tenen una major propensió a sentir-se vulnerables, així com s’incrementa el deteriorament de la seva salut i el risc de mortalitat. I no és necessari viure sol/a per sofrir-la. Moltes d’elles ho fan en silenci també en espais de convivència amb altres persones. La desaparició d’un esser estimat, la pèrdua de mobilitat, la manca de relacions de qualitat o la discriminació per qüestions d’edat són factors que porten a les persones grans a no tenir els vincles emocionals necessaris per a qualsevol persona. 

De les més de 300.000 persones, majors de 65 anys, que viuen soles a Catalunya, 175.000 afirmen patir els diferents graus de soledat no volguda. Les persones grans en aquestes situacions tenen una major propensió a trobar-se barreres físiques i emocionals, les quals les fan sentir vulnerabilitat, perdent així l’autoconfiança. A tot això cal sumar les problemàtiques socioeconòmiques que moltes d’elles poden experimentar i que no fan més que incrementar l’ impacte de la soledat i l’aïllament, en les seves múltiples vessants. 

En aquest sentit, el suport emocional és clau, un acompanyament que ofereixen les persones voluntàries que conformen Amics de la Gent Gran. L’acompanyament emocional i les activitats de socialització afavoreixen l’autonomia, confiança, socialització i participació comunitària de les persones grans. 

Aquest acompanyament es basa en reconèixer la persona i acceptar allò que la fa única; respectar la seva dignitat i intimitat; és donar valor a la seva vida i ajudar-la a redescobrir el seu potencial, permetent que expressi els seus desitjos i inquietuds; és caminar al seu costat respectant la seva evolució i ritme, adaptar-se a les seves necessitats i detectar possibles recursos que repercuteixin en el seu benestar físic i emocional; és en definitiva, que senti que novament forma part vital de la societat.